6ª EXPOSICIÓN INFANTIL DE DIBUJO

 

FIESTAS EN SELLA

 Reproducimos la versión original, en valenciano, del artículo FIESTAS EN SELLA cuya versión en castellano se ofrece en nuestro Boletín Jubicam del mes de noviembre

Són les cinc i mitja del matí del primer diumenge d'octubre al carrer l'Àngel de Sella. El greu so d'un bombo marca, com si d'un cor és tractara, els primers passos del dia gran de les Festes Majors de la Divina Aurora de Sella. Ha arrancat l'Aurora i mentre canten cobles pels estrets carrers del poble, veïns i visitants van apropant-se cap a la Plaça Major mentre arriba l'alba just a temps per a entonar la darrer cobla. "Al balcón de los cielos se asoma la hermosa diana, Sacra Emperatriz".

            El cant de l'Aurora és sense cap dubte l'acte central de les nostres festes. Però són moltes les manifestacions festives que es poden compartir a Sella. Com a tots els pobles celebrem la Puríssima i Santa Teresa, la Novena dels Dolor, Diumenge de Rams o Setmana Santa.

Sols dos mesos després de festes tenim les Festes de Santa Bàrbara. Festes concentrades en dos dies on trobem actes com la romeria i les danses de Santa Bàrbara o la Cordà. La imatge de la patrona presideix l'encesa de cada "peça" de la corda. Cal dir que aquest acte s'havia perdut tant a les festes d'octubre com a les de desembre i des de fa uns anys s'ha recuperat. En desembre la Cordà és per a tots els públics i la d'octubre es reserva per als més atrevits.

Quan arriba Sant Antoni la plaça es converteix en una carnisseria on es processa i transforma un porc en llonganisses, botifarres, blanquets o lloms. Aquestes viandes seran la font d'energia per a aguantar tot un dia de festa. Els Majorals de les Festes Majors són els encarregats d'organitzar junt a l'Ajuntament esta i altres festes durant l'any, com la Festa de les Coques, el dia de Paelles o la Banyà.

El gros de l'activitat cultural del municipi se centra a l'estiu. Al mes de juny tenim la Fira de Mostres que enguany ha cel·lebrat la 25a edició. Durant un cap de setmana els carrers al voltant de la plaça es visten amb teles de colors per donar ombra als artesans i venedors de les diferents "paraes". La passada edició es va enfocar a la gastronomia, amb suculents menjars tradicionals de tot l'arc mediterrani. En l'any 2019 l'edició es va clausurar amb "La processó de les eines", rememorant l'últim adéu que els habitants de Sella van donar a Catalina Thous, cadascún d'ells acompanyat per la seua ferramenta habitual. Així un grup de sellardos i sellardes es van vestir d'època amb saragüells, bruses, brials, mocadors i davantals per recrear aquell bell i emotiu acte.

Dins del calendari cultural de Sella, fa tres anys, la Unió Musical l'Aurora de Sella va iniciar un curs de direcció que esperem que s'haja consolidat perquè ha portat al poble alumnes de tota Espanya per a formar-se en la direcció sota la batuta de grans directors de bandes de música com José Vicente Algado, Tobias Gossmann i de compositors com Óscar Navarro. Un mes després, al voltant del 15 d'agost, tenim la Setmana Cultural. De la mà de la Rondalla de Sella, la Unió Musical l'Aurora de Sella, el Grup de Danses i qualsevol veí amb inquietuds culturals s'ompli una setmana amb concerts, actuacions, teatres, etc. La Diputació d'Alacant ajuda a completar tots els dies de la setmana amb actuacions del seu catàleg cultural. El dissabte de la Setmana Cultural està reservat per al Festival que ve realitzant-se des de fa més de 50 anys.

L'any es completa amb les diferents activitats que programen altres associacions del poble com Tastaolletes que li ha fet el relleu a l'Associació Juvenil i realitza presentacions de llibres, concerts, sopars d'Estellés,  cursos, grups de lectura, projeccions de documentals, etc. Tastaolletes també ha apostat per traure alguns actes de la plaça major i així s'han omplit molts més indrets del nostre poble amb eixe ambient cultural que sembla que ens envolta.

 

Sergio García Climent

Concejal de Fiestas

 

EXTENSIÓN DEL HABLA MURCIANA

 

Como continuación al artículo publicado en este medio el pasado mes de septiembre con el título HABLAS MURCIANAS, en el que sigue se hace referencia al devenir de la lengua como consecuencia de los sucesos históricos

El dialecto murciano se extiende por toda la Región, sobrepasando sus límites territoriales en bastantes puntos; para entender este desbordamiento lingüístico es preciso referirse al perímetro histórico de la Cora de Tudmir, cuyo espacio nororiental le fue arrebatado en 1240 a la Taifa de Murcia por Jaime I, quedando en poder de la Corona de Aragón. Esta zona comprendía las ciudades de Chinchilla y Villena, junto a las villas de Almansa, Albacete, La Gineta, Tobarra, Hellín, Ves, Yecla y Sax.

Cuatro años después, a raíz del Tratado de Almizra, la población de Villena y su extenso término quedarían bajo jurisdicción castellana. Alfonso X convirtió al Infante don Manuel en Adelantado Mayor del Reino, cediéndole una vasta extensión de tierras que formarían el Señorío de Villena; la condición fronteriza del donadío, con sus sucesivas adscripciones a una y otra corona, le llevaría a jugar un importante papel histórico en la política peninsular durante la Baja Edad Media.        

                                                                                                                                               

VILLENA. El habla de Villena es una mezcla de aportaciones castellanas, aragonesas, catalanas y valencianas, añadidas al sustrato original con los residuos árabe y mozárabe. La histórica pertenencia de Villena al reino de Murcia hizo que sus formas dialectales se correspondan en parte con las del habla murciana, reflejándose en aspectos como:

- Debilitamiento de –s implosiva, con alargamiento y abertura de la vocal precedente: lah botah, loh domingoh.

- Reforzamiento nasal, que genera epéntesis de –n: lenjos, muncho, nincho.

- Disimilación eliminatoria de consonantes: pograma, poblema, pogreso 

- Confusión de –r y –l en el habla popular, donde tiene la misma expresión fonológica alma que arma, mal que mar.

- Falsa prefijación: A veces se añade la partícula en: entavía, encangrenar, encomenzar.- - La sufijación se hace con los aragonesismos: ico/ica; también con ete/eta, de extracción valenciana.

Caudete. La villa de Caudete fue históricamente disputada por las Coronas de Aragón y Castilla, lo que haría coexistir en ella el valenciano con el castellano, aunque este último idioma seria finalmente mayoritario. El acento caudetano también se asemeja al murciano, perdiéndose la -d intervocálica, dejando la -s final de palabra sin apenas sonido y alargando la última vocal, al igual que hemos visto en Villena.

El diminutivo en ico es usual y muy característico es el seseo en finales de palabra: (arros, ves, dies, Sanches). Por otra parte, si hablamos con sus gentes observaremos que el vocabulario caudetano también deja constancia de la repoblación catalano-aragonesa; en esta tierra encontramos multitud de voces típicas, propias de un lenguaje coloquial no exento de vulgarismos, tales como:

Ababol, abonico, albarca, albercoque, amanoso, apechusques, arribota, bajoca, baldosa, balsón, barquinazo, berbajo, borneo, bujero, bureo, burrucho,  cabecerón, calina, capuzón, cascar, caseta, chambi, chiche, chispitica, correntilla, endeñar, enrobinar, esclafar, fato, gachamiga, galguear, gamella, garba, grillar, guíscano, alda, helor, hervido, hule, jenares, leveche, leja, llanda, llueca, manifacero, mojetear, molla, moñigo, noguera, ñora, palera, panocha, paralís, pera, pernil, perola, pesambre, polsaguera, postizas, présol, puncha, ranquear, rebolicar, regomello, retestín, rulo, rustidera, salsero, tápena, tarataña, tiricia, torrao, trajín, viso, zafa, zanguango, zorrera. 

Además también se da un repertorio de expresiones manchegas y valencianas, que confirman la condición limítrofe de esta antigua villa.